|
Diari de Barcelona
29 noviembre '03
"L'art necessita espai, però sovint artistes i arquitectes no tenen la mateixa noció del que constitueix un indret d'exhibició", va remarcar l'arquitecte escocès Neil Gillespie durant la Jornada de debat a l'entorn de l'escultura urbana a Barcelona, presiffacus. Artistes, urbanistes i tècnics hi van reflexionar sobre la necessitat que art i arquitectura conflueixin per donar una estructura a la ciutat metropolitana i obtenir així la vertebració dels diferents àmbits urbans que la componen. La incorporació d'elements artístics i, en especial, d'escultures a l'espai urbà li confereixen una "dimensió cultural" que la societat percep com una "millora social". L'aparellador Jordi Ardèvol valorava així la presència d'escultures en el paisatge urbà. No obstant això, hi afegia que "una escultura no es pot col·locar a qualsevol emplaçament de qualsevol manera" i remarcava tanmateix la necessitat de tenir en compte "el manteniment, la durabilitat dels materials i l'acceptació o el rebuig" que pot produir una obra en un context determinat. En aquest mateix sentit, l'artista visual Margarita Andreu, que treballa l'escultura des del punt de vista del moviment i la llum, assenyalava que "a l'espai públic, tot està condicionat pel moviment, des del pas del dia fins al ritme que generen el desplegament d'accions que corren en paral·lel a les necessitats quotidianes". No obstant això, Andreu afegia que "L'escultura pública està en el lloc idoni, que és el carrer, on passen les coses".
En la mateixa línia, però des de diferents cèl·lules d'intervenció artística formades en el marc del projecte Mapamundi Cultural Barcelona 2004, que estarà vinculat al Fòrum Barcelona 2004, diversos estudis d'arquitectes tècnics van presentar propostes per realitzar intervencions en els diferents districtes de la ciutat. Per a Nou Barris, l'equip de Df Studio. Dreams Factory va apostar per la creació d'un parc infantil dedicat a la divulgació de l'Agenda 21 "per sensibilitzar els nens amb el medi ambient". "La idea és que els mateixos nens creïn una activitat, més que no pas una peça", explicava Àlex Díaz, que tingui "un caràcter ubic i una temporalitat efímera". "El material de construcció es compon de residus i l'objectiu és que costi zero euros", afegia. Per a La Mina, per contra, l'escultor Oriol Rius, va proposar un espai-flamenc homenatge a "l'ou de Miró" i va expressar el desig de "trencar la simetria per trencar el poder". Per la seva banda, Jesús Galdón va apostar per posar en relleu la correspondència entre la ciutat i l'individu mitjançant la interposició de noves columnes entre les columnes del temple d'August, situat a
Ciutat Vella, a través de les imatges de dos cordons umbilicals que representarien la continuïtat genealògica. La proposta més tecnològica va arribar, finalment, de la mà de Carles Colomo per a Sarrià-Sant Gervasi. Colomo va decantar-se per la instal·lació d'unes cabines monitoritzades des de les quals es podria accedir a tota l'oferta cultural i d'oci de la ciutat i el districte i que permetrien d'aquesta manera "universalitzar l'ús d'aquesta mena d'intranet urbà".
La jornada es va cloure amb la conferència del catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts del departament de Filosofia de la
Universitat Autònoma de Barcelona, Gerard Vilar, sobre l'escultura urbana i les "Intimitats col·lectives" que Ricard Vaccaro exposa al CAATB fins al 30 de gener del 2004. Vilar va destacar que l'obra d'aquest escultor, que es troba en espais públics urbans de nombrosos municipis de l'àrea de Barcelona (Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Viladecans o Cabrils), "penetra en el territori d'un altre gènere artístic: el de l'arquitectura". "La seva proposta és la d'un espai per ser experimentat des de l'interior", va afegir, tot remarcant també "la recerca de materials i el domini de les dimensions" que es reflecteixen en peces com "Absolut" (1999), "Vol" (2001) o "Blau" (2003).