Aigües encantades

Añadir a favoritos Enviar a un/a amigo/a Enviar al móvil Imprimir

«Foraster: Hi ha idees i sentiments arrelats al nostre cor, heretats dels nostres pares, que per a nosaltres són la pura veritat, la suprema raó i únic sentit de la vida. I no obstant, aquestes idees i sentiments que guien totes les nostres accions, poden ser falses...» (Acte segon)

Aigües encantades (1907) s’inscriu en el context dels drames d’idees i passions del modernisme. La història es desenvolupa en un univers proper, en un context mediterrani i rural, que serveix a l’autor per mostrar la lluita entre l’impuls regenerador –associat al coneixement racional i científic–, i les forces de la tradició, l’integrisme i la ingenuïtat popular. Després de l’èxit de La dama enamorada del mateix autor, ara fa quatre temporades, el TNC presenta una de les obres més emblemàtiques de la nostra tradició dramàtica.